Fes realitat els teus somnis!

D’encoratgadora hauriem de descriure la presència d’en Xavier Verdaguer i en Dídac Lee a l’esdeveniment del passat dia 21 (21/12/2009) de la Xarxa Onion. Aquests 2 grans referents de l’emprenedoria catalana van compartir algunes de les seves experiències (algunes fins hi tot intimes) amb els assistents. Varen comentar aspectes de la seva trajectoria, exits, fracasos, anecdotes i especialment la seva experiencia “americana”, el seu nou repte.

El format de l’esdeveniment de entrevista entre ells, proposat per el propi Dídac Lee, va ser extraordinari, en paraules d’en Dídac: ” es tracta d’una Jam session, sense guio ni estructura… només ritme”. Despres de les corresponents presentacions la jam session van començar de la millor manera amb una precisa descripció de emprenedor per part de Didac Lee: ” un emprenedor es la persona que materialitza els seus somnis (professionals o personals)… que converteix una idea en una realitat asumint un risc”.

En Xavier, que actualment viu a Palo Alto, California estudiant a Stanford i engegant un nou projecte, a preguntes d’en Dídac, va comparar Silicon Valley, al nord de califòrnia, als EUA, amb Catalunya: “hi ha semblances: qualitat de vida, universitat, una gran ciutat (San Francisco, aquí Barcelona), natura, talent…” sembla pero que hi ha pero hi ha tres aspectes que els fa diferents, un de cultural, el tarannà dels norteamericans: 1) l’esperit de superació, tothom s’ho ha de guanyar, són molt ambiciosos, organitzats, optimistes i tenen una actitud mental positiva; 2) estan sempre disposats a ajudar-te, son propers, accessibles, i els interesa per sobre de tot les teves idees i teva capacitat i la del teu equip, no importa d’on siguis (allà tots són immigrants!); 3) no tenen por del fracàs. Per un altre banda hi ha un fluxe permanent de coneixement entre la universitat i l’empresa. I, finalment, hi ha capital risc, que inverteix en innovació, en possibilitats, en potencial

Ambdos emprenedors han superat moments difícils durant la seva trajectoria. La recepte d’en Xavier per sortir de la crisi de les puntocom al 2000-2001 (20 empleats i sense poder pagar les nomines): “centrarse en l’equip huma, ser transparent i explicar la situació…”, tenir idees i projectes, ser generós i donar participació de l’empresa a qui es va quedar. En Dídac també va patir al 2003: “guanyavem sense baixar de l’autobús”, ens va explicar que: “l’esser huma es tan vago que fins que no es trova amb l’espasa contra la pared no reacciona”, aquest entrebanc el va fer reaccionar “em vaig pendre en serio aixó de ser emprenedor” i… van passar de 30 a 250 persones.

Van coincidir en que les crisis són necessaries i positives per que fomenten la creativitat, són un estímul, t’obligar a repensar i optimitzar procesos, innovar per diferenciar-te i estalviar costos i a mes… “despres de la crisi hi ha menys competidors!!!”

Crear equip i gestionar-ne talent, centrar-lo en el creixement del negoci i les necessitats del client, eliminar les pedres del camí, aconseguir rodar fluidament i aillar-lo de la resta de coses són les qüestions que va destacar en Dídac Lee (reconegut culé) a la intencionada pregunta “Quina lliçó s’ha d’apendre del barça d’aquest any?”. Les preguntes d’en Xavier Verdaguer sobre els referents d’en Didac van continuar fent menció als seus pares: ” …els meus pares van venir de Taiwan, fa 40 anys… llavors aquí uns asiàtics…eren uns bitxos raros!!” d’ells va destacar que ha aprés: 1) No tenir por d’embarcarse en una aventura; 2) esperit de superació “es van ficar en un negoci que no tenien ni idea (restaurant xinés)… els dissabtes al vespre no tenien clients”; 3) innovacio, creativitat, fer les coses diferents: “La meva mare és molt innovadora… tot i no ser cuinera, o potser gràcies a aixó, va pensar en fer menjar xinés amb productes de l’Ampurdà” , cuina oriental amb productes occidentals… fa 40 anys!!; 4) Saber valorar les coses “…van passar de mi quan vaig começar”, no li van donar diners per iniciar la seva “aventura”. Els origens humils i aquests referents paterns també han estat motivadors per a en Xavier dels que va destacar la cultura de l’esforç (“valor molt positiu dels catalans”), “són gent que han lluitat molt”.

“Com es quantifica l’esforç?” va preguntar en Didac a en Xavier en aquest punt, ja més intim, de l’entrevista: “… es pot tenir una vida comoda i segura, o ser un emprenedor i assumir més risc, amb més esforç (jornades de de 12/14 hores i vacances d’una setmana) i obtenir com a recompensa assolir sominis i sentirte viu!” ara bé, cal anar en compte per que els excessos poden repercutir en la salut, “vaig tenir un susto a Berlin, que em va fer replantejar algunes coses… cal treballar molt, pero sobretot, organitzar-se millor!!! “

Seguint amb aquests temes més personals en Didac va destacar la intensitat amb la que viu en Xavier, com es reflecteix clarament en el seu blog http://www.xavierverdaguer.com “bitacora para el recuerdo de pequeñas cosas que no quisiera olvidar”. “És el meu diari personal… escriure, per a mi és molt positiu, m’ha permés conèixer gent, hem fa mantenir-me despert i ser observador… tots estem fent el nostre camí i vas deixant petjada i el blog hem permet fer, de tant en tant, seguir aquest recorregut” destaca en Xavier la funció terapèutica i automotivadora (“…em serveix d’autoajuda”).

En aquest moment de l’esdeveniment i aprofitant el climàx creat per aquestes confessions més personals ambdós es van intercanviar regals públicament. En xavier va regalar a en Dídac el llibre “El Arte de Empezar” de Guy Kawasaki (conegut emprenedor nordamericà), signat pel mateix autor (veí californià d’en Xavier). En Dídac va regalar a en Xavier, un llibre sobre com conquerir el mercat xinés, potser la seva intenció era llançar-li un nou repte?

Arribats a aquest punt es va obrir el torn de preguntes dels assintents a l’esdeveniment per passar despres al “networking” en la que alguns, mentre dinavem, varem tenir el privilegi de continuar, en una conversa més informal, aprenent de les experiencies que ambdós emprenedors van tenir la generositat de compartir amb nosaltres… molt agraits!!

En resum, alguns conceptes clau per a empendre que ambdos varen mencionar: les motivacions, el treball i esforç, creure en un mateix i en les seves idees, i sobretot … ser capaços de sobreposar-se a les continues decepcions i obstacles que s’ens presentaran en el camí. La conclusió: emprendre no és només montar una empresa per guanyar-te la vida, és molt més, es una actitud davant la vida!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s